jueves, 8 de diciembre de 2011
[ VINOS Adhocq.com ]
La cata de noviembre ha sido una cata especial, por el hecho de que por segundo mes consecutivo la familia de La Terrassa del Vi ha aumentado, el mes pasado con Natalia y este con Garbet, dos preciosas niñas que han hecho que los papás, Paco y Carles, estén en las nubes y no den pie con bola en las catas.
La cata de noviembre tenía en común los vinos de Adhocq.com. Francesc Nicolàs, gerente, organizó la cata sorpresa con juego previo para poner a prueba el nivel de cata del grupo.
Todos los vinos se cataron a ciegas, con un pequeño test para averiguar origen, coupage y crianza. Tarea fácil para un grupo de catadores de “prestigio comarcal”, y nominado a grupo de cata en Verema.com.
Dos grandes blancos para empezar a tope:
1.- Clos de la Coulée de Serrant 2008, el gran vino de Nicolás Joly, un chenin blanc de viñas de 30 años con 8 meses de crianza y viticultura biodinámica. Hubo algún “iluminado” del grupo que acertó todo de este fenomenal vino (Alberto, eres un genio!!!!).
2.- Veliko Belo 2006, un excelente vino de Eslovenia de bodegas Movia. 70 % rebula, 20 % sauvignon blanc y 10 % de pinot gris y una edad media de viñedos de 40 años. 42 meses de crianza en roble francés y, también, viticultura biodinámica. El Veliko sorprendió por su profundidad y mineralidad. Fue uno de los vinos que más gustó al grupo, pero nadie supo adivinarlo.
Seguimos con cuatro tintos monovarietales (cariñena, tempranillo, nebbiolo y syrah) de zonas muy dispares: Felluns (Francia), Rioja, Piamonte e Israel.
Grandes vinos que nos hicieron disfrutar por sus cualidades, y dudar de nuestra capacidad de catar a ciegas.
El más fácil de detectar, por ser el más característico de la zona, fue el Barolo de Paolo Scarino. No estamos acostumbrados a este tipo de vinos. Finos, con poca estructura y algo ácidos, que hizo que fuese el vino más acertado de la cata. Está bien encontrar vinos tan característicos de su zona.
El orden de los tintos fue el siguiente:
· Cap Negre + 2009 de Felluns (Francia)
100 % cariñena
Edad media del viñedo: 70 años
14 meses de roble francés
Nota de cata: sabroso, intenso, maduro. En nariz, muy elegante. No defraudó a ninguno de los 13 catadores, algunos de ellos, por cierto, muy especiales (creo que fue el preferido de D. Jesús).
· Aluen + 2008 de Bodegas y Viñedos Aluen (Rioja)
100 % tempranillo
Edad media del viñedo: 65 años
14 meses de roble francés y centroeuropeo
Nota de cata: aparentemente, un vino fácil de adivinar pero para nuestra sorpresa fueron pocos los que lo hicieron. Un vino con cuerpo frutal, notas de violeta. Según Carles, el mejor de la cata, pero fue Estrella, la más guapa del grupo, la que lo “clavó” 100 %.
· Barolo DOCG 2006 de Paolo Scavino (Piamonte)
100 % nebbiolo
Edad media del viñedo: 60 años
24 meses de roble francés
Ya comentado anteriormente
· Sycra Syrah 2006 de los Montes de Judea (Israel)
Bodega Clos de Gat
100 % Syrah
Edad media del viñedo: 60 años
20 meses de roble francés
Un vinazo (el vino que más gustó a Raúl Cano). A pesar de ello, fue Jordi el que, gracias a su debilidad por la variedad syrah, nos encaminó hacia él. Lo complicado fue acertar la zona !!!
Pepe Cano, un hombre con personalidad catando, no quiso seguir a la mayoría y así le fue !!!!!
Después de dos blancos y cuatro tintos, pasamos a dos espumosos de Movia (Eslovenia).
Quien conozca la bodega sabe que podemos esperar cualquier cosa fuera de lo tradicional. Son apasionados de la tierra, de la viña, valientes, atrevidos y lo demuestran con sus rarezas y geniales vinos.
· Puro Rose 2003
100 % Pinot Noir
Edad media de la viña: 32 años
Vino base con una crianza de 4 años en barricas. La segunda fermentación en botella se arranca con mosto de pinot noir del 2009 y no se degolla hasta el momento de consumo, lo que provoca un pequeño show a la hora de abrir la botella ya que hay que sacar la parte de las lías muertas para poder consumir. Un buen producto con espectáculo incluido.
· Puro 2003
100 % Chardonnay
Edad media de la viña: 45 años
La misma elaboración que el anterior. Un espumoso en primicia para La Terrassa del Vi.
Raúl Cano fue el mejor catador de la noche, y se llevó premio de Adhocq.com.
Otros premiados de la noche (no sé por qué) fueron Manolo y Julio.
Además tuvimos el privilegio de contar con la presencia de un invitado especial: el presidente de los enólogos de Catalunya, Josep Anton Llaquet que dirige la bodega Cap Negre. Durante la cena, se pudieron probar sus vinos Cap Negre Blanc 2009 y 2010 (garnacha), Cap Negre Rosado 2010 (100 % garnacha) y el Cap Negre Tinto (garnacha y cariñena).
El tast de novembre ha estat un tast especial, pel fet que per segon mes consecutiu la família de la Terrassa del Vaig veure ha augmentat, el mes passat amb Natalia i aquest amb Garbet, dues precioses nenes que han fet que els papàs, Paco i Carles, estiguin en els núvols i no donin motiu amb bola en els tastos.
El tast de novembre tenia en comú els vins d'Adhocq.com. Francesc Nicolàs, gerent, va organitzar la cata sorpresa amb joc previ per posar a prova el nivell de tast del grup.
Tots els vins es van catar a cegues, amb un petit test per esbrinar origen, coupage i criança. Tasca fàcil per a un grup de tastadore de “prestigi comarcal”, i nominat a grup de tast en Verema.com.
Dos grans blancs per començar de gom a gom:
1.- Clos de la Coulée de Serrant 2008, el gran vi de Nicolás Joly, un chenin blanc de vinyes de 30 anys amb 8 mesos de criança i viticultura biodinàmica. Va haver-hi algun “il·luminat” del grup que va encertar tot d'aquest fenomenal vi (Alberto, ets un geni!!!!).
2.- Veliko Belo 2006, un excel·lent vi d'Eslovènia de cellers Movia. 70 % rebula, 20 % sauvignon blanc i 10 % de pinot gris i una edat mitjana de vinyers de 40 anys. 42 mesos de criança en roure francès i, també, viticultura biodinàmica. El Veliko va sorprendre per la seva profunditat i mineralitat. Va ser un dels vins que més va agradar al grup, però ningú va saber endevinar-ho.
Seguim amb quatre negres monovarietals (cariñena, tempranillo, nebbiolo i syrah) de zones molt dispars: Felluns (França), Rioja, Piemont i Israel.
Grans vins que ens van fer gaudir per les seves qualitats, i dubtar de la nostra capacitat de catar a cegues.
El més fàcil de detectar, per ser el més característic de la zona, va anar el Barolo de Paolo Scarino. No estem acostumats a aquest tipus de vins. Fins, amb poca estructura i alguna cosa àcids, que va fer que anés el vi més encertat del tast. Està ben trobar vins tan característics de la seva zona.
L'ordre dels negres va ser el següent:· Cap Negre + 2009 de *Felluns (França)
100 % cariñena
Edat mitjana del vinyer: 70 anys
14 mesos de roure francès
Nota de tast: saborós, intens, madur. En nas, molt elegant. No va defraudar a cap dels 13 catadores, alguns d'ells, per cert, molt especials (crec que va ser el preferit de D. Jesús).
· Aluen + 2008 de Cellers i Vinyers *Aluen (Rioja)
100 % tempranillo
Edat mitjana del vinyer: 65 anys
14 mesos de roure francès i centreeuropeu
Nota de tast: aparentment, un vi fàcil d'endevinar però per a la nostra sorpresa van ser pocs els que ho van fer. Un vi amb cos fruiter, notes de violeta. Segons Carles, el millor del tast, però va ser Estel, la més maca del grup, la que ho “va clavar” 100 %.
· Barolo DOCG 2006 de Paolo Scavino (Piemont)
100 % nebbiolo
Edat mitjana del vinyer: 60 anys
24 mesos de roure francès
Ja comentat anteriorment
· Sycra Syrah 2006 de les Muntanyes de la Judea (Israel)
Celler Clos de Gat
100 % Syrah
Edat mitjana del vinyer: 60 anys
20 mesos de roure francès
Un vinàs (el vi que més va agradar a Raúl Cano). Malgrat això, va anar Jordi el que, gràcies a la seva debilitat per la varietat syrah, ens va encaminar cap a ell. El complicat va ser encertar la zona !!!
Pepe Cano, un home amb personalitat catant, no va voler seguir a la majoria i així li va anar !!!!!
Després de dos blancs i quatre negres, passem a dos espumòs de Movia (Eslovènia).
Qui conegui el celler sap que podem esperar qualsevol cosa fora del tradicional. Són apassionats de la terra, de la vinya, valentes, atrevits i ho demostren amb les seves rareses i genials vins.
· Pur Rose 2003
100 % Pinot Noir
Edat mitjana de la vinya: 32 anys
Va venir base amb una criança de 4 anys en barriques. La segona fermentació en ampolla s'arrenca amb most de pinot noir del 2009 i no es degolla fins al moment de consum, la qual cosa provoca un petit xou a l'hora d'obrir l'ampolla ja que cal treure la part de les emboliques mortes per poder consumir. Un bon producte amb espectacle inclòs.
· Puro 2003
100 % Chardonnay
Edat mitjana de la vinya: 45 anys
La mateixa elaboració que l'anterior. Un espumòs en primícia per la Terrassa del Vi.
Raúl Cano va ser el millor tastador de la nit, i es va portar premi d'Adhocq.com.
Altres premiats de la nit (no sé per què) van ser Manolo i Julio.
A més vam tenir el privilegi de comptar amb la presència d'un convidat especial: el president dels enólogos de Catalunya, Josep Anton Llaquet que dirigeix el celler Cap Negre. Durant el sopar, es van poder provar els seus vins Cap Negre Blanc 2009 i 2010 (*garnacha), Cap Negre Rosat 2010 (100 %
garnacha) i el Cap Negre Negre (garnacha i cariñena).
domingo, 13 de noviembre de 2011
[ 5º ANIVERSARI CUINA VALLÈS ]
Acudim encantats a la invitació del col·lectiu CUINA VALLÈS el 24 d'Octubre en el Restaurant Ca Piqué (Montcada i Reixac), per celebrar el seu 5º Aniversari .
Darrere del lema:” ja fa 5 anys que fem bullir l'olla “ hi ha molt treball, perseverança darrere dels fogons i el ressorgir dels productes autòctons del valls, com l'oli de Becaruda, els cigrons del valls o el vi blanc Martialis elaborat amb la varietat Macabeu.
Aquest treball va quedar reflectit en el suculent menú que van preparar en aquest exclusiu sopar i que vam poder degustar de la mà dels millors xefs del vallès.
Es va començar en una sala annexa amb diversos aperitius i vins de forma informal i molt propera als cuiners, una fantàstica manera de poder comentar la trajectòria d'aquests cinc anys amb molts d'ells.
El llistat d'aperitius va ser extens i ja ens avançava que la vetllada seriosa de gran nivell:
Aperitius:
1. Crema de carabassa amb saltejat de bolets i castanyes
2. Farciment de cua amb saltejat de camagrocs i trinxat de col
3. Snack de figues amb parmesano reggiano i pernil ibèric
4. Cap i pota de Corpus amb all i oli
5. Mongetes del Ganxet de Ca Casamada amb oli d'Ullastrell
6. Cigrons petits amb foie, colinabo ecològic de Ca Pelacs i boniato
7. Terrina de foie amb pits de monja i reducció de mistela de SQV
Una vegada acabada la tanda d'excel·lents aperitius i situats en taules rodones en una gran sala del Restaurant, Carles Calsina xef del Garbi de Castellar del Valls, va anar l'encarregat d'obrir la cerimònia amb una valoració d'aquests 5 anys i recordant els primers passos del col·lectiu i els grans avanços realitzats durant aquesta trajectòria.
Després d'un efusiu aplaudiment va començar el ball amb 4 plats i 2 postres :
Sopar:
8. Carxofa confitada amb rovell d'ou ecològic de la
Roca (Cava Rosat Codorniu Pinot Noir)
9. Terrina de butifarra i bolets
(Vi blanc Idoia)
10.Morro de bacallà al pil pil de fongs de Sant Llorenç del Munt
(Vi blanc Martialis)
11.Perdiu guisada amb verdures i fetge d'ànec
(Vi negre Prior Scala Dei)
Postres:
12.Formatge cendrat amb mató d'Ullastrell i codony
13.Crema de iogurt, maduixes i gelat de xocolata blanca
(Moscato Mas Ferrant Curial)
El primer plat de carxofa i rovell d'ou, va destacar per la seva varietat de textures.
Destacar el bacallà de Ca Ráfols amb una cremosidad espectacular i la perdiu amb una cocció impecable, a més destacar el maridatge de vins, on un encertat Martialis va acompanyar excel·lentment el peix i un prior de Scala Dei perfecte per a la caça.
Les postres també van tenir el seu protagonisme, en aquest cas, formatge cendrat, mató i codony i una crema de iogurt, maduixes i xocolata blanca maridat amb el sempre fresc i afruitat Curial de Montferrant un Moscato d´asti que sempre triomfa.
Un sopar digne de reis on va haver-hi més d'un que desgraciadament va arribar exhaust a les postres. Amb els cafès de rigor, van sortir en escena els protagonistes de la nit, els xefs de Cuina Vallès que van entaular conversa amb els presents a l'acte.
Desitgem i esperem que Cuina Vallès continuï triomfant i que pugueu de nou fer-nos participi en el 10º Aniversari, salut.
Acudimos encantados a la invitación del colectivo CUINA VALLÈS el 24 de Octubre en el Restaurante Can Piqué (Montcada i Reixac), para celebrar su 5º Aniversario .
Detrás del lema :” ja fa 5 anys que fem bullir l'olla “ hay mucho trabajo, perseverancia detrás de los fogones y el resurgir de los productos autóctonos del valles, como el aceite de Becaruda, los garbanzos del valles o el vino blanco Martialis elaborado con la variedad Macabeu.
Ese trabajo quedó reflejado en el suculento menú que prepararon en esta exclusiva cena y que pudimos degustar de la mano de los mejores chefs del vallés.
Se comenzó en una sala anexa con varios aperitivos y vinos de forma informal y muy cercana a los cocineros, una fantástica manera de poder comentar la trayectoria de estos cinco años con muchos de ellos.
El listado de aperitivos fue extenso y ya nos avanzaba que la velada seria de gran nivel:
Aperitivos:
1. Crema de calabaza con salteado de setas y castañas
2. Relleno de rabo con salteado de camagrocs y trinxat de col
3. Snack de higos con parmesano reggiano y jamón ibérico
4. Cap i pota de Corpus con all i oli
5. Alubias del Ganxet de Can Casamada con aceite de Ullastrell
6. Garbanzos pequeños con foie, colinabo ecológico de Can Pelacs y boniato
7. Terrina de foie con tetas de monja y reducción de mistela de SQV
Una vez acabada la tanda de excelentes aperitivos y ubicados en mesas redondas en una gran sala del Restaurante, Carles Calsina chef del Garbi de Castellar del Vallès, fue el encargado de abrir la ceremonia con una valoración de estos 5 años y recordando los primeros pasos del colectivo y los grandes avances realizados durante esta trayectoria.
Tras un efusivo aplauso comenzó el baile con 4 platos y 2 postres :
Cena:
8. Alcachofa confitada con yema de huevo ecológico de la Roca
(Cava Rosado Codorniu Pinot Noir)
9. Terrina de butifarra y setas
(Vino blanco Idoia)
10.Morro de bacalao al pil pil de hongos de Sant Llorenç del Munt
(Vino blanco Martialis)
11.Perdiz guisada con verduras e hígado de pato
(Vino tinto Prior Scala Dei)
Postres:
12.Queso cendrat con requesón de Ullastrell y membrillo
13.Crema de yogurt, fresas y helado de chocolate blanco
(Moscato Mas Ferrant Curial)
El primer plato de alcachofa y yema de huevo, destacó por su variedad de texturas.
Destacar el bacalao de Can Ráfols con una cremosidad espectacular y la perdiz con una cocción impecable, además destacar el maridaje de vinos, donde un acertado Martialis acompañó excelentemente el pescado y un prior de Scala Dei perfecto para la caza.
Los postres también tuvieron su protagonismo, en este caso, queso cendrat, requesón y membrillo y una crema de yogurt, fresas y chocolate blanco maridado con el siempre fresco y afrutado Curial de Montferrant un Moscato d´asti que siempre triunfa.
Una cena digna de reyes donde hubo más de uno que desgraciadamente llego exhausto a los postres. Con los cafés de rigor, salieron en escena los protagonistas de la noche, los chefs de Cuina valles que entablaron conversación con los presentes al acto.
Deseamos y esperamos que Cuina Vallès continúe triunfando y que podáis de nuevo hacernos participe en el 10º Aniversario,salud.
Darrere del lema:” ja fa 5 anys que fem bullir l'olla “ hi ha molt treball, perseverança darrere dels fogons i el ressorgir dels productes autòctons del valls, com l'oli de Becaruda, els cigrons del valls o el vi blanc Martialis elaborat amb la varietat Macabeu.
Aquest treball va quedar reflectit en el suculent menú que van preparar en aquest exclusiu sopar i que vam poder degustar de la mà dels millors xefs del vallès.
Es va començar en una sala annexa amb diversos aperitius i vins de forma informal i molt propera als cuiners, una fantàstica manera de poder comentar la trajectòria d'aquests cinc anys amb molts d'ells.
El llistat d'aperitius va ser extens i ja ens avançava que la vetllada seriosa de gran nivell:
Aperitius:
1. Crema de carabassa amb saltejat de bolets i castanyes
2. Farciment de cua amb saltejat de camagrocs i trinxat de col
3. Snack de figues amb parmesano reggiano i pernil ibèric
4. Cap i pota de Corpus amb all i oli
5. Mongetes del Ganxet de Ca Casamada amb oli d'Ullastrell
6. Cigrons petits amb foie, colinabo ecològic de Ca Pelacs i boniato
7. Terrina de foie amb pits de monja i reducció de mistela de SQV
Una vegada acabada la tanda d'excel·lents aperitius i situats en taules rodones en una gran sala del Restaurant, Carles Calsina xef del Garbi de Castellar del Valls, va anar l'encarregat d'obrir la cerimònia amb una valoració d'aquests 5 anys i recordant els primers passos del col·lectiu i els grans avanços realitzats durant aquesta trajectòria.
Després d'un efusiu aplaudiment va començar el ball amb 4 plats i 2 postres :
Sopar:
8. Carxofa confitada amb rovell d'ou ecològic de la
Roca (Cava Rosat Codorniu Pinot Noir)
9. Terrina de butifarra i bolets
(Vi blanc Idoia)
10.Morro de bacallà al pil pil de fongs de Sant Llorenç del Munt
(Vi blanc Martialis)
11.Perdiu guisada amb verdures i fetge d'ànec
(Vi negre Prior Scala Dei)
Postres:
12.Formatge cendrat amb mató d'Ullastrell i codony
13.Crema de iogurt, maduixes i gelat de xocolata blanca
(Moscato Mas Ferrant Curial)
El primer plat de carxofa i rovell d'ou, va destacar per la seva varietat de textures.
Destacar el bacallà de Ca Ráfols amb una cremosidad espectacular i la perdiu amb una cocció impecable, a més destacar el maridatge de vins, on un encertat Martialis va acompanyar excel·lentment el peix i un prior de Scala Dei perfecte per a la caça.
Les postres també van tenir el seu protagonisme, en aquest cas, formatge cendrat, mató i codony i una crema de iogurt, maduixes i xocolata blanca maridat amb el sempre fresc i afruitat Curial de Montferrant un Moscato d´asti que sempre triomfa.
Un sopar digne de reis on va haver-hi més d'un que desgraciadament va arribar exhaust a les postres. Amb els cafès de rigor, van sortir en escena els protagonistes de la nit, els xefs de Cuina Vallès que van entaular conversa amb els presents a l'acte.
Desitgem i esperem que Cuina Vallès continuï triomfant i que pugueu de nou fer-nos participi en el 10º Aniversari, salut.
Acudimos encantados a la invitación del colectivo CUINA VALLÈS el 24 de Octubre en el Restaurante Can Piqué (Montcada i Reixac), para celebrar su 5º Aniversario .
Detrás del lema :” ja fa 5 anys que fem bullir l'olla “ hay mucho trabajo, perseverancia detrás de los fogones y el resurgir de los productos autóctonos del valles, como el aceite de Becaruda, los garbanzos del valles o el vino blanco Martialis elaborado con la variedad Macabeu.
Ese trabajo quedó reflejado en el suculento menú que prepararon en esta exclusiva cena y que pudimos degustar de la mano de los mejores chefs del vallés.
Se comenzó en una sala anexa con varios aperitivos y vinos de forma informal y muy cercana a los cocineros, una fantástica manera de poder comentar la trayectoria de estos cinco años con muchos de ellos.
El listado de aperitivos fue extenso y ya nos avanzaba que la velada seria de gran nivel:
Aperitivos:
1. Crema de calabaza con salteado de setas y castañas
2. Relleno de rabo con salteado de camagrocs y trinxat de col
3. Snack de higos con parmesano reggiano y jamón ibérico
4. Cap i pota de Corpus con all i oli
5. Alubias del Ganxet de Can Casamada con aceite de Ullastrell
6. Garbanzos pequeños con foie, colinabo ecológico de Can Pelacs y boniato
7. Terrina de foie con tetas de monja y reducción de mistela de SQV
Una vez acabada la tanda de excelentes aperitivos y ubicados en mesas redondas en una gran sala del Restaurante, Carles Calsina chef del Garbi de Castellar del Vallès, fue el encargado de abrir la ceremonia con una valoración de estos 5 años y recordando los primeros pasos del colectivo y los grandes avances realizados durante esta trayectoria.
Tras un efusivo aplauso comenzó el baile con 4 platos y 2 postres :
Cena:
8. Alcachofa confitada con yema de huevo ecológico de la Roca
(Cava Rosado Codorniu Pinot Noir)
9. Terrina de butifarra y setas
(Vino blanco Idoia)
10.Morro de bacalao al pil pil de hongos de Sant Llorenç del Munt
(Vino blanco Martialis)
11.Perdiz guisada con verduras e hígado de pato
(Vino tinto Prior Scala Dei)
Postres:
12.Queso cendrat con requesón de Ullastrell y membrillo
13.Crema de yogurt, fresas y helado de chocolate blanco
(Moscato Mas Ferrant Curial)
El primer plato de alcachofa y yema de huevo, destacó por su variedad de texturas.
Destacar el bacalao de Can Ráfols con una cremosidad espectacular y la perdiz con una cocción impecable, además destacar el maridaje de vinos, donde un acertado Martialis acompañó excelentemente el pescado y un prior de Scala Dei perfecto para la caza.
Los postres también tuvieron su protagonismo, en este caso, queso cendrat, requesón y membrillo y una crema de yogurt, fresas y chocolate blanco maridado con el siempre fresco y afrutado Curial de Montferrant un Moscato d´asti que siempre triunfa.
Una cena digna de reyes donde hubo más de uno que desgraciadamente llego exhausto a los postres. Con los cafés de rigor, salieron en escena los protagonistas de la noche, los chefs de Cuina valles que entablaron conversación con los presentes al acto.
Deseamos y esperamos que Cuina Vallès continúe triunfando y que podáis de nuevo hacernos participe en el 10º Aniversario,salud.
martes, 1 de noviembre de 2011
[ UN PASSEIG PER NAVARRA ]
Seguim amb la descoberta de nous vins, noves bodegues i noves zones. En aquest cas vam fer una incursió per la DO Navarra. Amb més de 75 anys, aquesta DO és la més antiga de les que hi ha a Navarra. Una de les principals característiques que la defineixen és la gran diversitat de paisatges i climes. I és que a la regió es dóna una situació excepcional, pràcticament única en la Península Ibèrica: la confluència dels climes atlàntic, continental i mediterrani. Així doncs, les més de 17.000 hectàrees de la Denominació d’Origen es situen en 5 àrees de producció diferenciades: Baja Montaña, Valdizarbe, Tierra Estella, Ribera Alta i Ribera Baja. En aquestes terres es van adaptar perfectament varietats foranes introduïdes en els ‘80 com Chardonnay o Merlot, entre altres. Aquesta barreja amb les autòctones i el savoir faire de bodeguers emprenedors han anat calant i fent un segell propi a aquests vins made in Navarra. El nostre passeig per la Do Navarra es va saltar els seus famosos rosats per degustar suculents negres, un deliciós blanc i va acabar amb un seductor blanc dolç de moscatell.
L’excursió va començar amb el Colección 125 blanco 2007 de Chivite. Després vam passar a tastar dos Merlot de 2007: Deyo de Castillo de Monjardín i Magaña. Vam canviar a un Torcas 2004 de Bodegas Magaña i vam retornar a fer una parella amb dues garnatxes: Santa Cruz de Artazu i El Terroir, de Domaines Lupier. Per al final del trajecte vam deixar una joia el Colección 125 vendimia tardía de Chivite. Un passeig més que agradable por la DO Navarra que de ben segur tindrà continuació perquè ens resta molt per caminar i per tastar.
Seguimos en el descubrimiento de nuevos vinos, nuevas bodegas y nuevas zonas. En este caso hicimos una incursión por la DO Navarra. Con más de 75 años, esta DO es la más antigua de las existentes en Navarra. Una de las principales características que la definen es la gran diversidad de paisajes y climas. Y es que en la región se produce una situación excepcional, prácticamente única en la Península Ibérica: la confluencia de los climas atlántico, continental y mediterráneo. Así pues, las más de 17.000 hectáreas de la Denominación de Origen se asientan en 5 áreas de producción diferenciadas: Baja Montaña, Valdizarbe, Tierra Estella, Ribera Alta y Ribera Baja. En estas tierras se adaptaron perfectamente variedades foráneas introducidas en los ‘80 como Chardonnay o Merlot, entre otras. Esta mezcolanza con las autóctonas y el savoir faire de bodegueros emprendedores han ido imprimiendo un sello propio a estos vinos made in Navarra. Nuestro paseo por la Do Navarra se saltó sus famosos rosados para degustar jugosos tintos, un delicioso blanco y acabó con un seductor blanco dulce de moscatel.
La excursión empezó con el Colección 125 blanco 2007 de Chivite. Después pasamos a catar dos Merlot de 2007: Deyo de Castillo de Monjardín y Magaña. Cambiamos a un Torcas 2004 de Bodegas Magaña y volvimos a hacer una pareja con dos garnachas: Santa Cruz de Artazu y El Terroir, de Domaines Lupier. Para el final del trayecto dejamos una joya el Colección 125 vendimia tardía de Chivite. Un paseo más que agradable por la DO Navarra que seguro tendrá continuación porque nos queda mucho que caminar y que catar.
miércoles, 12 de octubre de 2011
[BOMBOLLES ROSÀCIES]
Segons el “Diccionari de
la Llengua Catalana de d’Institut d’Estudis Catalans ” les
Bombolles són glòbuls d’aire o gas a l’interior d’un líquid
i Rosàcies és l’adjectiu que ens indica similitud al color Rosa.
Si tenim en compte el
cupatge que generen aquestes definicions amb que en aquesta ocasió
ens centràvem amb Vins de doble fermentació al estil tradicional
de “Champagne “ podem extreure com a títol del Tast “Bombolles
Rosàcies”.
Fins aquí és fantàstic,
ja tenim el títol, però que fem? Un recorregut per les “Bombolles
Rosàcies del món? Només els grans “Champagne” ? Els DO Cava
d’última generació? Tot plegat és un gran dilema, tant per la
representació d’aquests vins, com per la seva elaboració i com
no, el seu consum, quants cops davant de la carta del Restaurant hem
llegit “Cava...Rosé” i hem pensat : Quina Por!
Doncs lluitem contra les
fòbies !! Plantegem una sessió didàctica amb exemples quotidians i
per totes les butxaques, bé per les buides i les gairebé buides,
que hi ha crisi, d’aquells en que ens permeti desenvolupar-nos amb
criteri davant d’un aparador de la “Vinacoteca” del barri o a
la carta d’aquell Restaurant que ens ha recomanat un amic, potser
si així els sorprenem.
Per tal de equiparar les
opcions per destacar a totes les ampolles ideem un ordre aleatori,
que sigui l’atzar qui esculli el quan hem de provar l’un o
l’altre, així totes jugant amb les mateixes opcions.
Per començar podem escollir
un elaborador clàssic, dels que podem dir d’ofici, “Caves Nadal”
i el seu “Salvatge Rosé” un Reserva Brut cent per cent Pinot
Noir de la collita 2008 amb un color pàl·lid per una curta
maceració del most amb el gra de raïm, que recorda aromàticament
els fruits vermells, però sobretot molt cremós i fresc en boca.
I ja posats a compartir
taula amb elaboradors que fan escola, per què no provar el nou
“Intens 2007” de “Recadero”, aquest és un Brut Nature,
sorprenent amb el cupatge atrevit de Pinot (majoritària) i
Monestrell, com el seu nom indica és “Intens”, tant en color,
com en nas i en boca, en podríem dir un Cava vermell, alta
representació de fruits del bosc amb lleugeres notes de criança,
els seus vins passen per bótes de roure durant dos mesos abans de
començar xampanyitzar-se i així li aporten estructura.
Un dels Brut Rosé sempre ha
destacat per la seva potència és el “Roger Goulart”, aquest
també utilitza la “Monestrell” que reforça la base de
“Garnatxa” (ja portem quatre varietals diferents només en tres
caves, i això que diuen hi ha poca diferència entre els caves...)
el color rosat de cirera, segons l’elaborador la verema es fa abans
d’alba i maceració a baixa temperatura per extreure sensacions més
destacades. Notes de maduixa i cirera, amb una acidesa justa,
bombolla ben integrada i una llarga cremositat i ben estructurat.
Ara que hem esmentat la
“Nit” podem provar el de “Raventós i Blanc”, potser el Rosé
DO Cava més de moda, sorprèn per la utilització del Varietals
habituals, “Xarel·lo” , “Parellada”, predomina el “Macabeu”
i una petita dosi de “Monestrell” que li aporta un color suau,
podem dir que feble i molt elegant. Destaquen les notes cítriques
de fruita blanca fresca i amb lleuger toc de “cassis”. De
carbònic suau és envol vent, llarg i lleugeres notes amargues que
recorden en boca igual que nas la fruita fresca.
No oblidem la recuperació
dels raïms d’abans de la “fil·loxera”, en aquest cas el
“Trepat de Freixenet”. El varietal li aporta lleugeres notes de
color, si són lleugeres. Els seus aromes són mitjos en intensitat
però elegants destaquen les mores molt equilibrades amb els cítrics
propis de la poma verda, amb un lleuger final floral. El seu pas en
boca és fresc, bona harmonia amb el carbònic, i petites notes de
regalèssia que li aporten una dosi de complexitat.
Ostres, si ja ens atrevim en
raïms clàssics per la elaboració de caves tradicionals, també ho
podem fer amb “Champagne”, i un d’aquells que tots ens proposem
tastar almenys un cop a la vida és “Louis Roderer” aquest cop
amb el seu “Vintage Rosé 2005” fet amb “Chardonay” i “Pinot
Noir”, aquí ja hi trobem diferencies entre la elaboració de
“Caves” i els “Champagne”. Aquests últims no maceren el tot
el most amb la pell dels raïms de color per obtenir tonalitats
vermelles, sinó el que fan és vinificar cada varietal per separat i
barrejar vins (blanc+negre=rosat). Li observem un color que recorda
el del “Salmó” , aromàticament és complexa, amb un recorregut
que va des dels fruits vermells a fruits secs torrats, passant pel
camí per notes cremoses, de pastisseria i fins tot records vegetals
i minerals. En boca destaca la seva acidesa, la fruita fresca i
volum, de carbònic molt suau és cremós llarg i lleugeres notes
finals a torrats.
Va i ara una sorpresa, el
desconegut el “Charles de Cazanove” amb Chardonay, Pinot Noir
(predominant) i Pinot Meunier. De color salmó intens, amb
extraordinàries notes de fruita confitada i equilibri amb la
presència persistent de pètals de rosa. En boca és voluminós, amb
un carbònic fràgil i ben integrat, i persisteixen les notes
florals, pètals, i lleugers tocs minerals que deixen un post gust
sorprenen.
I per què no acabar amb un
final de cine, de la mà de “Bollinger Rosé” amb “Chardonay”
, “Pinot Noir” i destaquen la presència de “Pinot Meunier”,
amb color Coure, notes aromàtiques que fan pensar amb la criança
del vi, fruits secs i un lleuger final de fruita fresca. En el seu
pas en boca podem experimentar la seva acidesa molt integrada amb el
carbònic, que és suau i que destaca el tacte sedós que ens deixa,
amb un post gust llarg de final fruitós.
Bé doncs, un tast en que em
pogut observar l’amplitud en la elaboració tant en varietals com
en formes que ens han portat a taula 8 expressions diferents però
tots amb un element comú, les “Bombolles Rosàcies”.
Según el "Diccionario
de la Lengua Catalana de de Instituto de Estudios Catalanes" las
Burbujas son glóbulos de aire o gas en el interior de un líquido y
Rosáceas es el adjetivo que nos indica similitud al color Rosa.
Si
tenemos en cuenta la mezcla que generan estas definiciones con que en
esta ocasión nos centramos con Vinos de doble fermentación al
estilo tradicional de "Champagne" podemos extraer como
título de la Cata "Burbujas Rosáceas".
Hasta aquí
es fantástico, ya tenemos el título, pero que hacemos? Un recorrido
por las "Burbujas Rosáceas del mundo? Sólo los grandes
"Champagne"? Los DO Cava de última generación? Todo ello
es un gran dilema, tanto por la representación de estos vinos, como
por su elaboración y como no, su consumo, cuántas veces ante la
carta del Restaurante hemos leído "Cava ... Rosé" y hemos
pensado: Qué Miedo!.
Pues luchamos contra las fobias!
Planteamos una sesión didáctica con ejemplos cotidianos y para
todos los bolsillos, bien por las vacios y las casi vacios, que hay
crisis, de aquellos en que nos permita desarrollarnos con criterio
ante un escaparate de la "Vinacoteca" del barrio o en la
carta de aquel Restaurante que nos ha recomendado un amigo, tal vez
si así le sorprendemos.
Para equiparar las opciones para
destacar en todas las botellas ideamos un orden aleatorio, que sea el
azar quien elija el cuándo debemos probar uno u otro, así todas
jugando con las mismas opciones.
Para empezar podemos escoger
un elaborador clásico, de los que podemos decir de oficio, "Cavas
Nadal" y su "Salvatge Rosé" un Reserva Brut cien por
cien “Pinot Noir” de la cosecha 2008 con un color pálido por una
corta maceración del mosto con el grano de uva, que recuerda
aromáticamente los frutos rojos, pero sobre todo muy cremoso y
fresco en boca.
Y ya puestos a compartir mesa con
elaboradores que hacen escuela, por qué no probar el nuevo "Intens
2007" de "Recadero", este es un Brut Nature,
sorprendiendo con un coupage atrevido de Pinot (mayoritaria) y
Monastrell, como su nombre indica es "Intenso", tanto en
color como en nariz y en boca, podríamos decir un Cava rojo, alta
representación de frutos del bosque con ligeras notas de crianza,
sus vinos pasan por barricas de roble durante dos meses antes de
empezar xampanyitzar y así le aportan estructura.
Uno de los
Brut Rosé siempre ha destacado por su potencia es el "Roger
Goulart", éste también utiliza la "Monastrell" que
refuerza la base de "Garnacha" (ya llevamos cuatro
varietales diferentes sólo en tres cavas, y eso que dicen hay poca
diferencia entre los cavas ...) el color rosado de cereza, según el
elaborador la vendimia se hace antes de amanecer y maceración a baja
temperatura para extraer sensaciones más destacadas. Notas de fresa
y cereza, con una acidez justa, burbuja bien integrada y una larga
cremosidad y bien estructurado.
Ahora que hemos mencionado la
"Nit" podemos probar el de "Raventós i Blanc",
quizás el Rosé DO Cava más de moda, sorprende por la utilización
del Varietales habituales, "Xarel.lo", "Parellada",
predomina el "Macabeo" y una pequeña dosis de "Monastrell"
que le aporta un color suave, podemos decir que débil y muy
elegante. Destacan las notas cítricas de fruta blanca fresca y con
ligero toque de "casis". De carbónico suave es despegue
viento, largo y ligeras notas amargas que recuerdan en boca al igual
que la nariz la fruta fresca.
No olvidemos la recuperación
de las uvas de antes de la "filoxera", en este caso con el
"Trepat” de “Freixenet". El varietal le aporta ligeras
notas de color, si son ligeras. Sus aromas son medios en intensidad
pero elegantes destacan las moras muy equilibradas con los cítricos
propios de la manzana verde, con un ligero final floral. Su paso en
boca es fresco, buena armonía con el carbónico, y pequeñas notas
de regaliz que le aportan una dosis de complejidad.
Ostras,
si ya nos atrevemos en racimos clásicos para la elaboración de
“Cavas” tradicionales, también lo podemos hacer con "Champagne",
y uno de los que todos nos proponemos probar al menos una vez en la
vida es "Louis Roederer" esta vez con el su "Vintage
Rosé 2005" hecho con "Chardonay" y "Pinot Noir",
aquí ya encontramos diferencias entre la elaboración de "Cavas"
y los "Champagne". Estos últimos no maceran el todo el
mosto con la piel de las uvas de color para obtener tonalidades
rojas, sino lo que hacen es vinificar cada varietal por separado y
mezclar vinos (blanco + negro = rosado). Le observamos un color que
recuerda el del "Salmón", aromáticamente es complejo, con
un recorrido que va desde los frutos rojos en frutos secos tostados,
pasando por el camino por notas cremosas, de pastelería e incluso
recuerdos vegetales y minerales. En boca destaca su acidez, la fruta
fresca y volumen, de carbónico muy suave es cremoso largo y ligeras
notas finales a tostados.
Va y ahora una sorpresa, el
desconocido el "Charles de Cazanove" con Chardonay, Pinot
Noir (predominante) y Pinot Meunier. De color salmón intenso, con
extraordinarias notas de fruta confitada y equilibrio con la
presencia persistente de pétalos de rosa. En boca es voluminoso, con
un carbónico frágil y bien integrado, y persisten las notas
florales, pétalos, y ligeros toques minerales que dejan un postgusto
sorprenden.
Y por qué no acabar con un final de cine, de la
mano de "Bollinger Rosé" con "Chardonay", "Pinot
Noir" y destacan la presencia de "Pinot Meunier", con
color cobre, notas aromáticas que hacen pensar en la crianza del
vino, frutos secos y un ligero final de fruta fresca. En su paso en
boca podemos experimentar su acidez muy integrada con el carbónico,
que es suave y que destaca el tacto sedoso que nos deja, con un post
gusto largo de final frutal.
Bueno pues, una cata en que
hemos podido observar la amplitud en la elaboración tanto en
varietales como en formas que nos han llevado a la mesa 8 expresiones
diferentes pero todos con un elemento común, las "Burbujas
Rosáceas".
viernes, 15 de julio de 2011
[TAST DE VINS DOLÇOS]
Potser una dels tastos més complicats. Vins dolços amb diferents elaboracions, diferents nivells de sucre residual, alguns fortificats, un vi de gel i un amb molta història.
La idea d'aquest tast s'ha extret de l'amena lectura del llibre “Vins especials” del senyor Juan Muñoz Ramos, conegut president i fundador de l'escola de sumillería catalana i que ens endinsa en la complicada però divertida història dels vins dolços.
Endinsar-se en els vins dolços és apassionant, sempre que es tingui una ment oberta i desperta i ens deixem seduir pel sucre i l'acidesa d'aquests grans vins.
Va començar el tast amb un gran vi blanc de la varietat Ondenc ( Gaillac, França) en la qual els germans Plageoles es dediquen a elaborar vins d'alta qualitat amb varietats gairebé perdudes i elaboracions no gaire habituals. Un vi fresc amb aromes a préssec, codony, amb una pas llarg i un equilibri perfecte, a tenir en compte.
http://www.vins-plageoles.com/
Continuem amb el campió de la nit, va ser obrir i començar a gaudir d'un dels millors dolços fortificats amb la millor relació qualitat – preu, parlem d'un número ú a Portugal, Jose mª da Fonseca amb el seu Alambre 20 años, un vi que se li afegeix alcohol vínic per parar la fermentació i la solera més jove té 20 anys, espectacular amb un nas molt complex, fruita seca, amelades, toffe, elegant, en boca suntuós, persistent i de llarguíssim recorregut, molt recomanable.
http://www.jmf.pt/
Ens trobem amb una raresa peculiar, Ice wine negre en la Rioja de Tempranillo i garnacha?. Bodegas San Prudencio es va aventurar a realitzar aquest vi de gel amb una escassa producció i que gràcies al celler vam poder degustar. Rubén Sáenz ha realitzat aquest vi tan especial i va ser recollit a la tardor amb els raïms congelats a -8º , temperatura mínima imprescindible per elaborar aquest tipus de vins. Amb 5 tones de raïm premsades a peu de vinya es van obtenir tan sol 750 litres, 2000 ampolles en total .
Particularment destaca el seu color pell de ceba, en nas poma rostida i codony i alguna cosa especiat ( canyella i regalèssia vermella), en boca estructura mitjana, saborós i fruiter.
http://www.bodegasanprudencio.com/
Després d'aquests tres vins vam fer un parèntesi per començar a sopar, d'aquesta manera vam trencar una mica la seqüència del tast ja que els vins que venien a continuació anaven a ser maridats amb tres postres i també serien els més complexos de tots.
Seguim amb un altre del celler del senyor Fonseca , amb una varietat rara amb gran tradició a Portugal , el Moscatell Roxo, concretament Moscatell Roxo 1999 Domingo Soares Franco, sisena generació d'una família molt vinculada a aquest celler. Color pell de ceba, molt complex i potent, licorós, mel , melmelada de mores, aromes terciàries, persistent .
http://www.jmf.pt/
Tintilla de Rota, vi fortificat realitzat amb el sistema tradicional de criaderes i soleres de Bodegas Lustau, va anar el penúltim de la nit, varietat rara i escassa a Cadis i que els senyors de Lustau saben elaborar amb mestratge.
Notes iodades semblants a un PX, dens , en principi en nas surten notes d'hidrocarburs que airejant surten fàcilment, fruita seca, torrats, fresc i final floral. En boca bona acidesa, llaminer i amb final alguna cosa amarg seductor que no cansa.
http://www.emilio-lustau.com/
Per rematar la nit un clàssic amb molta història Fondillón Gran Reserva 1987, de celler Salvador Poveda un vi ranci poc dolç que va tancar el tast posant la guinda al pastís.
Vi d'Alacant elaborat amb la varietat Monastrell , cuidada selecció dels millors grans i llarga criança en barrica, possiblement un dels millors vins del món.
Potser el més complex , aromes de fruita seca, dàtils, cuir , cafè i xocolata, en boca poc dolça, panses, figues, amb final llarg persistent i amarg, una gran joia que deixa marca.
http://www.salvadorpoveda.com/
Quizás una de las catas más complicadas. Vinos dulces con distintas elaboraciones, distintos niveles de azúcar residual, algunos fortificados, un vino de hielo y uno con mucha historia.
La idea de esta cata se ha extraído de la amena lectura del libro “Vinos especiales” del señor Juan Muñoz Ramos, conocido presidente y fundador de la escuela de sumillería catalana y que nos adentra en la complicada pero divertida historia de los vinos dulces.
Adentrase en los vinos dulces es apasionante, siempre que se tenga una mente abierta y despierta y nos dejemos seducir por el azúcar y la acidez de estos grandes vinos.
Empezó la cata con un gran vino blanco de la variedad Ondenc ( Gaillac, Francia) en la que los hermanos Plageoles se dedican a elaborar vinos de alta calidad con variedades casi perdidas y elaboraciones no muy habituales. Un vino fresco con aromas a melocotón, membrillo, con una paso largo y un equilibrio perfecto, a tener en cuenta.
http://www.vins-plageoles.com/
Continuamos con el campeón de la noche, fue descorchar y empezar a disfrutar de uno de los mejores dulces fortificados con la mejor relación calidad – precio, hablamos de un número uno en Portugal, Jose mª da Fonseca con su Alambre 20 años, un vino que se le añade alcohol vínico para parar la fermentación y la solera más joven tiene 20 años, espectacular con una nariz muy compleja, frutos secos, amielados, toffe, elegante, en boca suntuoso, persistente y de larguísimo recorrido, muy recomendable.
http://www.jmf.pt/
Nos encontramos con una rareza peculiar, Ice wine tinto en la Rioja de Tempranillo y garnacha?. Bodegas San Prudencio se aventuró a realizar este vino de hielo con una escasa producción y que gracias a la bodega pudimos degustar. Rubén Sáenz ha realizado este vino tan especial y fue recogido en otoño con las uvas congeladas a -8º , temperatura mínima imprescindible para elaborar ese tipo de vinos. Con 5 toneladas de uva prensadas a pie de viña se obtuvieron tan solo 750 litros, 2000 botellas en total .
Particularmente destaca su color piel de cebolla, en nariz manzana asada y membrillo y algo especiado ( canela y regaliz roja), en boca estructura media, sabroso y frutal.
http://www.bodegasanprudencio.com/
Después de estos tres vinos hicimos un paréntesis para empezar a cenar, de esta manera rompimos un poco la secuencia de la cata ya que los vinos que venían a continuación iban a ser maridados con tres postres y también serian los más complejos de todos.
Seguimos con otro de la bodega del señor Fonseca , con una variedad rara con gran tradición en Portugal , el Moscatel Roxo, concretamente Moscatel Roxo 1999 Domingo Soares Franco, sexta generación de una familia muy vinculada a esta bodega. Color piel de cebolla, muy complejo y potente, licoroso, miel , mermelada de moras, aromas terciarios, persistente .
http://www.jmf.pt/
Tintilla de Rota, vino fortificado realizado con el sistema tradicional de criaderas y soleras de bodegas Lustau, fue el penúltimo de la noche, variedad rara y escasa en Cádiz y que los señores de Lustau saben elaborar con maestría.
Notas yodadas parecidas a un PX, denso , en principio en nariz salen notas de hidrocarburos que aireando salen fácilmente, frutos secos, tostados, fresco y final floral. En boca buena acidez, goloso y con final algo amargo seductor que no cansa.
http://www.emilio-lustau.com/
Para rematar la noche un clásico con mucha historia Fondillón Gran Reserva 1987, de bodega Salvador Poveda un vino rancio poco dulce que cerró la cata poniendo la guinda al pastel.
Vino de Alicante elaborado con la variedad Monastrell , cuidada selección de los mejores granos y larga crianza en barrica, posiblemente uno de los mejores vinos del mundo.
Quizás el más complejo , aromas de frutos secos, dátiles, cuero , café y chocolate, en boca poco dulce, pasas, higos, con final largo persistente y amargo, una gran joya que deja marca.
http://www.salvadorpoveda.com/
La idea d'aquest tast s'ha extret de l'amena lectura del llibre “Vins especials” del senyor Juan Muñoz Ramos, conegut president i fundador de l'escola de sumillería catalana i que ens endinsa en la complicada però divertida història dels vins dolços.
Endinsar-se en els vins dolços és apassionant, sempre que es tingui una ment oberta i desperta i ens deixem seduir pel sucre i l'acidesa d'aquests grans vins.
Va començar el tast amb un gran vi blanc de la varietat Ondenc ( Gaillac, França) en la qual els germans Plageoles es dediquen a elaborar vins d'alta qualitat amb varietats gairebé perdudes i elaboracions no gaire habituals. Un vi fresc amb aromes a préssec, codony, amb una pas llarg i un equilibri perfecte, a tenir en compte.
http://www.vins-plageoles.com/
Continuem amb el campió de la nit, va ser obrir i començar a gaudir d'un dels millors dolços fortificats amb la millor relació qualitat – preu, parlem d'un número ú a Portugal, Jose mª da Fonseca amb el seu Alambre 20 años, un vi que se li afegeix alcohol vínic per parar la fermentació i la solera més jove té 20 anys, espectacular amb un nas molt complex, fruita seca, amelades, toffe, elegant, en boca suntuós, persistent i de llarguíssim recorregut, molt recomanable.
http://www.jmf.pt/
Ens trobem amb una raresa peculiar, Ice wine negre en la Rioja de Tempranillo i garnacha?. Bodegas San Prudencio es va aventurar a realitzar aquest vi de gel amb una escassa producció i que gràcies al celler vam poder degustar. Rubén Sáenz ha realitzat aquest vi tan especial i va ser recollit a la tardor amb els raïms congelats a -8º , temperatura mínima imprescindible per elaborar aquest tipus de vins. Amb 5 tones de raïm premsades a peu de vinya es van obtenir tan sol 750 litres, 2000 ampolles en total .
Particularment destaca el seu color pell de ceba, en nas poma rostida i codony i alguna cosa especiat ( canyella i regalèssia vermella), en boca estructura mitjana, saborós i fruiter.
http://www.bodegasanprudencio.com/
Després d'aquests tres vins vam fer un parèntesi per començar a sopar, d'aquesta manera vam trencar una mica la seqüència del tast ja que els vins que venien a continuació anaven a ser maridats amb tres postres i també serien els més complexos de tots.
Seguim amb un altre del celler del senyor Fonseca , amb una varietat rara amb gran tradició a Portugal , el Moscatell Roxo, concretament Moscatell Roxo 1999 Domingo Soares Franco, sisena generació d'una família molt vinculada a aquest celler. Color pell de ceba, molt complex i potent, licorós, mel , melmelada de mores, aromes terciàries, persistent .
http://www.jmf.pt/
Tintilla de Rota, vi fortificat realitzat amb el sistema tradicional de criaderes i soleres de Bodegas Lustau, va anar el penúltim de la nit, varietat rara i escassa a Cadis i que els senyors de Lustau saben elaborar amb mestratge.
Notes iodades semblants a un PX, dens , en principi en nas surten notes d'hidrocarburs que airejant surten fàcilment, fruita seca, torrats, fresc i final floral. En boca bona acidesa, llaminer i amb final alguna cosa amarg seductor que no cansa.
http://www.emilio-lustau.com/
Per rematar la nit un clàssic amb molta història Fondillón Gran Reserva 1987, de celler Salvador Poveda un vi ranci poc dolç que va tancar el tast posant la guinda al pastís.
Vi d'Alacant elaborat amb la varietat Monastrell , cuidada selecció dels millors grans i llarga criança en barrica, possiblement un dels millors vins del món.
Potser el més complex , aromes de fruita seca, dàtils, cuir , cafè i xocolata, en boca poc dolça, panses, figues, amb final llarg persistent i amarg, una gran joia que deixa marca.
http://www.salvadorpoveda.com/
Quizás una de las catas más complicadas. Vinos dulces con distintas elaboraciones, distintos niveles de azúcar residual, algunos fortificados, un vino de hielo y uno con mucha historia.
La idea de esta cata se ha extraído de la amena lectura del libro “Vinos especiales” del señor Juan Muñoz Ramos, conocido presidente y fundador de la escuela de sumillería catalana y que nos adentra en la complicada pero divertida historia de los vinos dulces.
Adentrase en los vinos dulces es apasionante, siempre que se tenga una mente abierta y despierta y nos dejemos seducir por el azúcar y la acidez de estos grandes vinos.
Empezó la cata con un gran vino blanco de la variedad Ondenc ( Gaillac, Francia) en la que los hermanos Plageoles se dedican a elaborar vinos de alta calidad con variedades casi perdidas y elaboraciones no muy habituales. Un vino fresco con aromas a melocotón, membrillo, con una paso largo y un equilibrio perfecto, a tener en cuenta.
http://www.vins-plageoles.com/
Continuamos con el campeón de la noche, fue descorchar y empezar a disfrutar de uno de los mejores dulces fortificados con la mejor relación calidad – precio, hablamos de un número uno en Portugal, Jose mª da Fonseca con su Alambre 20 años, un vino que se le añade alcohol vínico para parar la fermentación y la solera más joven tiene 20 años, espectacular con una nariz muy compleja, frutos secos, amielados, toffe, elegante, en boca suntuoso, persistente y de larguísimo recorrido, muy recomendable.
http://www.jmf.pt/
Nos encontramos con una rareza peculiar, Ice wine tinto en la Rioja de Tempranillo y garnacha?. Bodegas San Prudencio se aventuró a realizar este vino de hielo con una escasa producción y que gracias a la bodega pudimos degustar. Rubén Sáenz ha realizado este vino tan especial y fue recogido en otoño con las uvas congeladas a -8º , temperatura mínima imprescindible para elaborar ese tipo de vinos. Con 5 toneladas de uva prensadas a pie de viña se obtuvieron tan solo 750 litros, 2000 botellas en total .
Particularmente destaca su color piel de cebolla, en nariz manzana asada y membrillo y algo especiado ( canela y regaliz roja), en boca estructura media, sabroso y frutal.
http://www.bodegasanprudencio.com/
Después de estos tres vinos hicimos un paréntesis para empezar a cenar, de esta manera rompimos un poco la secuencia de la cata ya que los vinos que venían a continuación iban a ser maridados con tres postres y también serian los más complejos de todos.
Seguimos con otro de la bodega del señor Fonseca , con una variedad rara con gran tradición en Portugal , el Moscatel Roxo, concretamente Moscatel Roxo 1999 Domingo Soares Franco, sexta generación de una familia muy vinculada a esta bodega. Color piel de cebolla, muy complejo y potente, licoroso, miel , mermelada de moras, aromas terciarios, persistente .
http://www.jmf.pt/
Tintilla de Rota, vino fortificado realizado con el sistema tradicional de criaderas y soleras de bodegas Lustau, fue el penúltimo de la noche, variedad rara y escasa en Cádiz y que los señores de Lustau saben elaborar con maestría.
Notas yodadas parecidas a un PX, denso , en principio en nariz salen notas de hidrocarburos que aireando salen fácilmente, frutos secos, tostados, fresco y final floral. En boca buena acidez, goloso y con final algo amargo seductor que no cansa.
http://www.emilio-lustau.com/
Para rematar la noche un clásico con mucha historia Fondillón Gran Reserva 1987, de bodega Salvador Poveda un vino rancio poco dulce que cerró la cata poniendo la guinda al pastel.
Vino de Alicante elaborado con la variedad Monastrell , cuidada selección de los mejores granos y larga crianza en barrica, posiblemente uno de los mejores vinos del mundo.
Quizás el más complejo , aromas de frutos secos, dátiles, cuero , café y chocolate, en boca poco dulce, pasas, higos, con final largo persistente y amargo, una gran joya que deja marca.
http://www.salvadorpoveda.com/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
